dimarts, 16 d’octubre del 2012

Granada, un viatge fantàstic.

No ens pensàvem que un sol cap de setmana pogués donar tant de si... I és que hem estat a Granada només dos dies i ho hem aconseguit fer tot! Alhambra, Albaicín, concert, assaig, convivència, tapes... no se'ns ha escapat res, i els esquitxos ho han resistit com uns campions (molt admirable per part de les mitjanes!).

Divendres al matí vam visitar la Cartuja i a la tarda l’Albaicín, el barri de Granada on moltes cases són coves excavades a les parets!
L'Esquitx al claustre de la Cartuja
Una guia fantàstica ens va explicar moltes històries sobre els gitanos que havien creat aquest barri (qui era en Chorrohumo, una història tipus Romeu i Julieta en versió gitana...) i també sobre els rics que s'hi havien traslladat i havien creat les cases més cares d'Espanya: els Cármenes (unes cases molt grans amb uns jardins que fan enveja de mirar!)

Des de San Nicolás
Va ser una visita llarga però molt interessant i bonica. Quan es va fer de nit vam poder veure l'Alhambra des del Mirador de San Nicolás (on vam cantar un parell de cançons) i també des del Sacromonte.

Dissabte al matí, després de fer assaig, ens en vam anar corrents cap a l'Alhambra, una de les meravelles d'aquesta ciutat.
Durant les hores d'espera les activitats a fer varien segons l'edat...
Allà ens hi va acompanyar la Liliana, una amiga nostra que ens va explicar moltes coses sobre l'edifici i les seves llegendes. Va ser una mica difícil perquè els vigilants de l'Alhambra no eren massa simpàtics i no ens deixaven explicar gaire.
Encara que no ho sembli, aquest munt de gent som nosaltres!

Tot i això vam poder veure les meravelloses sales dels Palacios Nazaríes i escoltar alguna llegenda com la dels Abencerrajes... diuen que encara corre la seva sang per la sala on els van matar...!!!
Per sort també vam poder veure restaurat el famós Patio de los Leones, que fins fa poc estava tancat!
La Torre de la Vela de l’Alcazaba, la part militar de l’Alhambra, també ens va agradar molt, perquè des de dalt es veia un paisatge molt bonic.

Quan vam acabar la visita ens en vam anar a casa per posar-nos ben guapos i guapes pel concert, ens moríem de ganes de sentir cantar les nostres amfitriones i d'ensenyar-los el que fem nosaltres.

Després de dos dies tan intensos té molt de mèrit cantar amb unes veus tan boniques, felicitats!
Va ser un concert emotiu, i les dues cançons comunes que van tancar l'acte van ser un moment molt bonic de germanor entre Catalunya i Andalusia.


Diumenge al matí tots fèiem cara de son, de pena per deixar les famílies que ens havien tractat tan bé i d’alegria per tornar a casa amb els nostres papes i mames enyorats...!
Gràcies per tot noies!
Ens emportem molt bons records de Granada i esperem amb candeletes la tornada de les noies. Algunes ja ens deien que volien aprendre català, de moment nosaltres, malgrat que ens va costar una mica (algú deixava anar frases de l’estil “aprofitaremos este rato para dar un paseo”) hem aconseguit un accent andalús fantàstic, sobretot perquè cantant el Zorongo Gitano vam descobrir que el castellà és més fácil si et menges la meitat de les lletres!

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Ja tornem a ser aquí!

Ja fa tres setmanes que els grups de Mitjans i Grans van reprendre els seus assajos, no es cansen de treballar, però aquest cop tenen un motiu molt important: la setmana que ve marxem de viatge a Granada! Avui hem deixat enllestit un concert magnífic amb cançons catalanes i tres peces noves que fins i tot ens atrevim a ballar!
Que tremoli Granada perquè l'Esquitx arriba amb força!



L'altra novetat de l'assaig d'avui han estat les Petites (si, de moment només som nenes!). Han començat el curs amb les piles ben carregades i ja han après unes quantes cançons noves.
També han escoltat un conte sobre una Coral de Granotes... El conte ens ha agradat molt, però esperem no acabar sonant com un cor de granotes! Una cosa si que ens uneix a aquests animalons llefiscosos però, les cançons son el que ens agrada més!



També ens ha fet molta il·lusió donar la benvinguda a alguns cantaires nous i esperem que en vinguin encara més!


No us despisteu que l'Esquitx no para!

dijous, 31 de maig del 2012

Sortim a l'agenda de Cavall Fort!

Segurament ja saps que Cavall Fort, com nosaltres, va néixer fa 50 anys.
L'Esquitx, pocs anys més tard, va gravar el seu primer disc de vinil. Era el disc de la revista i hi catàvem una cançó i el seu himne: M'agrada Cavall Fort.

Avui la versió digital de Cavall Fort, anuncia la nostra festa d'aniversari!
(clica la imatge per veure la web de l'agenda)




dilluns, 28 de maig del 2012

Ja falta molt poc per la festa!

Com? Encara no has reservat el teu tiquet per l'aniversari? 
Corre! Envia un correu amb la teva reserva a lesquitx50@gmail.com 
De debò et vols perdre un dels concerts més emocionants de l'any?









I aquestes noies... què fan?
Vine el 9 de juny a descobrir per què serviran tots aquests dibuixos!





divendres, 18 de maig del 2012

La Trobada General als mitjans de comunicació!

Aquí us deixem un resum del ressò mediàtic que va tenir la Trobada General del SCIC

- El diari Ara, sempre fidel al SCIC, va publicar diverses columnes i articles a la Trobada.
http://www.ara.cat/cultura/Trobada-Corals-Infantils-Catalunya-Ros-Marba_0_695930509.html

http://www.ara.cat/premium/cultura/cantaran-cantata-Ros-Marba-Badalona_0_696530356.html

http://www.ara.cat/societat/cantaires-despectadors-lestrena-Set-canviar_0_699530266.html

http://www.ara.cat/premium/opinio/Tres-mil-veus-pais-futur_0_699530113.html Segurament tots els pares del SCI se sentiran identificats amb el sentiment que transmeten aquestes línies, per llegir la columna sencera només cal registrar-se de manera gratuïta a l'"ara premium"


- Si us feu seguidors de la pàgina de facebook del SCIC també veureu alguns enllaços de la trobada
http://www.facebook.com/pages/SCIC-Secretariat-de-Corals-Infantils-de-Catalunya/265017486724

- El que voleu son vídeos? Tant el diari Ara com TV3 ens van venir a gravar durant l'assaig i el concert. També hi ha alguns videos personals penjats a youtube
http://www.ara.cat/noticies/Trobada_Corals-Badalona-Set_dies_que_van_canviar_el_mon_3_699560040.html

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4090870 (minut 40:20)

http://www.youtube.com/watch?v=GUvCorUi_-s&feature=share (vídeo del cant comú dirigit per en Pep Vila)





I ens en tornem cap a casa tot cantant, CANTANT!


Després d’un cap de setmana tan ple d’emocions com el que hem passat és difícil fer una crònica al blog, en tenim una ressaca important!
La Trobada General del SCIC ha aplegat, com fa cada 5 anys, tots els grups de Mitjans i Grans de les corals infantils d’arreu de Catalunya. Aquest any sota les ordres del Professor Foll Picapoll per estrenar Set dies que van canviar el món, la cantata que el SCIC ha encarregat per l'ocasió a Ramón Solsona (text) i Antoni Ros-Marbà (música).
Un cap de setmana ple d'emocions repartides en més de 48 hores. Encara que sembli físicament impossible és real, perquè la feina al Palau ja comença el divendres a la tarda. Malgrat que tot sembli fàcil, els directors de totes les corals del Barcelonès fa mesos que treballen des del COT (Comitè Organitzador de la Trobada) i algunes comissions tenen el seu moment de glòria des de divendres a la tarda fins diumenge a la nit.
L'Elsa ens ensenya una mostra de "la feina que no es veu"
La pancarta del SCIC ja està col·locada al Palau Olímpic de Badalona!
 Dissabte a la tarda arriba el gran moment per als cantaires. Per fi, després d'esperar-ho tant, les seves veus s'uneixen per primer cop a les de 3.000 infants més. I quan sona "trum lai là" i 6.000 mans piquen a l'unisò la sensació és indescriptible!
L'Equip Tècnic prepara els cors per l'assaig

I més emocions se sumen al cap de setmana quan, sortint d'un llarg assaig, t'emportes un convidat a casa! Aquest any hem tingut el plaer d'acollir, de nou, a la Chanterie Canta i riu (la coral de Thuir, Catalunya Nord, que aquest any eren els convidats especials a la Trobada).
Un cop més els nostres cantaires ens demostren que l'idioma no és un impediment per passar bones estones i per sentir-se acollit quan ets fora de casa.




Per fi arriba el diumenge i sembla que tot és més seriós. Seguim repassant la cantata, però cada cop estem més segurs que, d'aquí unes hores, la Trobada no pot ser res més que UN ÈXIT!


Els autors de la cantata, Antoni Ros-Marbà i Ramon Solsona, observen els últims assajos abans de l'estrena.

Abans del concert se succeeixen les onades del cor, les salutacions d'una punta a l'altra del palau, els "els meus pares no m'estan veient!!"... 
Cada cinc anys és el mateix, però cada cinc anys és més emocionant!

Les cançons del Programa comú, tan representatives del Secretariat, són un regal per les orelles. 
Un cant comú fantàsticament compost i dirigit per en Pep Vila.
Un èxit en l'estrena de la cantata.
Un cant dels Segadors amb un mosaic dels cantaires per formar una Senyera gegant...
Qui no hi va ser no es pot imaginar com tot plegat arriba a posar la pell de gallina.


Gràcies SCIC!
Gràcies Mitjans i Grans de l'Esquitx, perquè feu possibles aquest moments tan màgics!!


L'Equip

dilluns, 23 d’abril del 2012

Visca el vi!


Quan ets Petit fas poquets concerts: Nadal, final de curs... però n'hi ha un que és especialment emocionant, el del Juguem Cantant! 

Aquell dia no hi ha cap grup de Grans que canti a veus, no hi ha grup de Mitjans amb nens que posen cara de murri perquè saben que cada dia aprenen cançons més difícils...
Aquell dia és dels Petits, ells son els protagonistes, i l'escenari és ple d'ulls esbatanats, d'emocions esperades, de memòries activades, dits que s'entrtolliguen pels nervis a les vores de les faldilles... 

Enguany la història d'un gra de raïm va ser el que ens va portar fins a Vilafranca el darrer dissabte, 14 d'abril. Els cantaires no van fer pas poca feina. Aquest any, abans de les vacances, fins i tot van fer un assaig doblement extraordinari (perquè era fora del calendari i perquè va ser fantàstic!).

A Vilafranca van trobar-se amb les altres corals (algunes també de Barcelona i totes les del Penedès-Anoia), van fer un concert magnífic, van jugar a transportar “grans de raïm”, a ser petites fil·loxeres escapant dels vinyataires que les volien esclafar... què més es pot demanar?
Ah si, només una cosa: veure cantar els seus directors, a Vilafranca no es deixen a ningú!

Evidentment, amb tantes emocions, el seient del tren va acabar sent un lloc fantàstic per fer la migdiada de tornada cap a casa. Això si, amb uns quants regals sota el braç, fins i tot una fantàstica pandereta per la Coral (ja sabeu que ens anirà molt bé!).


Gràcies a l'Espinguet de Vilafranca per un dia tan bonic i...

FELICITATS Petits, perquè vau cantar molt bé!