Quan ets Petit fas poquets concerts: Nadal, final de
curs... però n'hi ha un que és especialment emocionant, el del
Juguem Cantant!
Aquell dia no hi ha cap grup de Grans que canti a veus, no
hi ha grup de Mitjans amb nens que posen cara de murri perquè saben que cada dia
aprenen cançons més difícils...
Aquell dia és dels Petits, ells son els
protagonistes, i l'escenari és ple d'ulls esbatanats, d'emocions
esperades, de memòries activades, dits que s'entrtolliguen pels
nervis a les vores de les faldilles...
Enguany la història d'un gra de raïm va ser el que
ens va portar fins a Vilafranca el darrer dissabte, 14 d'abril. Els
cantaires no van fer pas poca feina. Aquest any, abans de les
vacances, fins i tot van fer un assaig doblement extraordinari
(perquè era fora del calendari i perquè va ser fantàstic!).
A Vilafranca van trobar-se amb les altres corals
(algunes també de Barcelona i totes les del Penedès-Anoia), van fer
un concert magnífic, van jugar a transportar “grans de raïm”,
a ser petites fil·loxeres escapant dels vinyataires que les volien
esclafar... què més es pot demanar?
Ah si, només una cosa: veure cantar els seus
directors, a Vilafranca no es deixen a ningú!
Evidentment, amb tantes emocions, el seient del tren
va acabar sent un lloc fantàstic per fer la migdiada de tornada cap
a casa. Això si, amb uns quants regals sota el braç, fins i tot una
fantàstica pandereta per la Coral (ja sabeu que ens anirà molt
bé!).
Gràcies a l'Espinguet de Vilafranca per un dia tan
bonic i...
 |
| FELICITATS Petits, perquè vau cantar molt bé! |
