dilluns, 12 de novembre del 2012

Matinar 4 dies de festa o la tornada de les nostres amigues granadines.


El darrer pont de Tots Sants no el vam dedicar pas a menjar panellets i castanyes sinó a voltar per la Ciutat Comtal.

Dijous al matí érem a l'aeroport per rebre les noies del Coro de Voces Blancas del Ave María de Granada.
No feia ni un mes que ens havien acollit a Granada, així que ja us podeu imaginar que el retrobament va ser emocionant (malgrat que a alguns ja ens havia crescut la vergonya!).
La mitjana d'hores dormides durant el pont no va ser massa elevada, i els nostres peus eren el testimoni de que ens vam deixar pocs racons de Barcelona per visitar:
El Parc Güell, el barri de Gràcia, l'Eixample, la Sagrada Família, el Barri Gòtic, les fonts de Montjuïc... sense oblidar els dos meravellosos concerts que vam fer els dos cors junts!

Divendres vam cantar a la Sagrada Família, tot un luxe per les noies de Granada i pels cantaires de l'Esquitx (era fantàstic veure quants turistes es quedaven a escoltar-nos!) i dissabte vam repetir la Capella del Palau, una petita meravella del barri gòtic que vam descobrir amb aquest concert.



Evidentment no ens vam estalviar de fer un bon fi de festa: sopar en família i sortir a moure una mica l'esquelet!
Aquesta gent no poden parar mai de cantar!
Qui ho ha dit que els jocs de punteria només són pels petits?
Un preciós record de la nostra estada a Granada: una foto amb l'Albaicín de fons!

I en algun moment hi havia d'haver uns "bailoteos" flamencs! Que arte Encarni!



Hem necessitat una setmana sencera per recuperar-nos, perquè ha estat un cap de setmana i en general un intercanvi fantàstic... una gràn experiència que us assegurem que no oblidarem en molt de temps :)

Els cantaires i els directors vam estar al cent per cent, però d'aquesta experiència volem fer un agraïment especial a totes les famílies que heu portat els nens amunt i avall durant quatre dies. És un gust que rebeu amb un somriure tot el que fem!
Comissió de famílies esquitxades


Quan una nena de 8 anys ens mira amb els ulls tristos a l'aeroport i ens diu "jo no vull que marxin..."  ens adonem que hi ha experiències que valen molt la pena de viure...
Gràcies Esquitx i muchas gracias chicas!