"Les flors endormiscades, la lluna fa el seu ple,
han clos ja les corol·les, al prat no se sent res.
Jo gronxo el meu arbret florit que té els somnis de la nit.
Dorm en pau un son suau.
Els ocellets refilen quan el sol lluny es pon;
a dalt l'arbrat s'enfilen cap al seu niu ben tou.
Jo gronxo el meu arbret florit que té els somnis de la nit.
Dorm en pau un son suau.
Un homenet que vola vindrà pel finestró;
ell posa als ulls la sorra i canta una cançó.
Jo gronxo el meu arbret florit que té els somnis de la nit.
Dorm en pau un son suau."
Maria Martorell i Codina (1923 - 2015)
Una de les moltíssimes cançons precioses que ens vas regalar, Maria. Moltes gràcies per fer-nos existir, per ensenyar a centenars de nens i nenes a cantar i a estimar la música coral. Ara et toca descansar, dorm en pau i que els cants t'acompanyin sempre...