Després d’un cap de setmana tan ple d’emocions
com el que hem passat és difícil fer una crònica al blog, en tenim una ressaca important!
La Trobada General del SCIC ha
aplegat, com fa cada 5 anys, tots els grups de Mitjans i Grans de les corals infantils
d’arreu de Catalunya. Aquest any sota les ordres del Professor Foll Picapoll per estrenar Set dies que van canviar el món, la cantata que el SCIC ha encarregat per l'ocasió a Ramón Solsona (text) i Antoni Ros-Marbà (música).
Un cap de setmana ple d'emocions repartides en més de 48 hores. Encara que sembli físicament impossible és real, perquè la feina al Palau ja comença el divendres a la tarda. Malgrat que tot sembli fàcil, els directors de totes les corals del Barcelonès fa mesos que treballen des del COT (Comitè Organitzador de la Trobada) i algunes comissions tenen el seu moment de glòria des de divendres a la tarda fins diumenge a la nit.
Dissabte a la tarda arriba el gran moment per als cantaires. Per fi, després d'esperar-ho tant, les seves veus s'uneixen per primer cop a les de 3.000 infants més. I quan sona "trum lai là" i 6.000 mans piquen a l'unisò la sensació és indescriptible!
I més emocions se sumen al cap de setmana quan, sortint d'un llarg assaig, t'emportes un convidat a casa! Aquest any hem tingut el plaer d'acollir, de nou, a la Chanterie Canta i riu (la coral de Thuir, Catalunya Nord, que aquest any eren els convidats especials a la Trobada).
Un cop més els nostres cantaires ens demostren que l'idioma no és un impediment per passar bones estones i per sentir-se acollit quan ets fora de casa.
Per fi arriba el diumenge i sembla que tot és més seriós. Seguim repassant la cantata, però cada cop estem més segurs que, d'aquí unes hores, la Trobada no pot ser res més que UN ÈXIT!
Abans del concert se succeeixen les onades del cor, les salutacions d'una punta a l'altra del palau, els "els meus pares no m'estan veient!!"...
Cada cinc anys és el mateix, però cada cinc anys és més emocionant!
Les cançons del Programa comú, tan representatives del Secretariat, són un regal per les orelles.
Un cant comú fantàsticament compost i dirigit per en Pep Vila.
Un èxit en l'estrena de la cantata.
Un cant dels Segadors amb un mosaic dels cantaires per formar una Senyera gegant...
Qui no hi va ser no es pot imaginar com tot plegat arriba a posar la pell de gallina.
Gràcies SCIC!
Gràcies Mitjans i Grans de l'Esquitx, perquè feu possibles aquest moments tan màgics!!
L'Equip
 |
| L'Elsa ens ensenya una mostra de "la feina que no es veu" |
 |
| La pancarta del SCIC ja està col·locada al Palau Olímpic de Badalona! |
 |
| L'Equip Tècnic prepara els cors per l'assaig |
Un cop més els nostres cantaires ens demostren que l'idioma no és un impediment per passar bones estones i per sentir-se acollit quan ets fora de casa.
Per fi arriba el diumenge i sembla que tot és més seriós. Seguim repassant la cantata, però cada cop estem més segurs que, d'aquí unes hores, la Trobada no pot ser res més que UN ÈXIT!
 |
| Els autors de la cantata, Antoni Ros-Marbà i Ramon Solsona, observen els últims assajos abans de l'estrena. |
Abans del concert se succeeixen les onades del cor, les salutacions d'una punta a l'altra del palau, els "els meus pares no m'estan veient!!"...
Cada cinc anys és el mateix, però cada cinc anys és més emocionant!
Les cançons del Programa comú, tan representatives del Secretariat, són un regal per les orelles.
Un cant comú fantàsticament compost i dirigit per en Pep Vila.
Un èxit en l'estrena de la cantata.
Un cant dels Segadors amb un mosaic dels cantaires per formar una Senyera gegant...
Gràcies SCIC!
Gràcies Mitjans i Grans de l'Esquitx, perquè feu possibles aquest moments tan màgics!!
L'Equip
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada