dimarts, 16 d’octubre de 2012

Granada, un viatge fantàstic.

No ens pensàvem que un sol cap de setmana pogués donar tant de si... I és que hem estat a Granada només dos dies i ho hem aconseguit fer tot! Alhambra, Albaicín, concert, assaig, convivència, tapes... no se'ns ha escapat res, i els esquitxos ho han resistit com uns campions (molt admirable per part de les mitjanes!).

Divendres al matí vam visitar la Cartuja i a la tarda l’Albaicín, el barri de Granada on moltes cases són coves excavades a les parets!
L'Esquitx al claustre de la Cartuja
Una guia fantàstica ens va explicar moltes històries sobre els gitanos que havien creat aquest barri (qui era en Chorrohumo, una història tipus Romeu i Julieta en versió gitana...) i també sobre els rics que s'hi havien traslladat i havien creat les cases més cares d'Espanya: els Cármenes (unes cases molt grans amb uns jardins que fan enveja de mirar!)

Des de San Nicolás
Va ser una visita llarga però molt interessant i bonica. Quan es va fer de nit vam poder veure l'Alhambra des del Mirador de San Nicolás (on vam cantar un parell de cançons) i també des del Sacromonte.

Dissabte al matí, després de fer assaig, ens en vam anar corrents cap a l'Alhambra, una de les meravelles d'aquesta ciutat.
Durant les hores d'espera les activitats a fer varien segons l'edat...
Allà ens hi va acompanyar la Liliana, una amiga nostra que ens va explicar moltes coses sobre l'edifici i les seves llegendes. Va ser una mica difícil perquè els vigilants de l'Alhambra no eren massa simpàtics i no ens deixaven explicar gaire.
Encara que no ho sembli, aquest munt de gent som nosaltres!

Tot i això vam poder veure les meravelloses sales dels Palacios Nazaríes i escoltar alguna llegenda com la dels Abencerrajes... diuen que encara corre la seva sang per la sala on els van matar...!!!
Per sort també vam poder veure restaurat el famós Patio de los Leones, que fins fa poc estava tancat!
La Torre de la Vela de l’Alcazaba, la part militar de l’Alhambra, també ens va agradar molt, perquè des de dalt es veia un paisatge molt bonic.

Quan vam acabar la visita ens en vam anar a casa per posar-nos ben guapos i guapes pel concert, ens moríem de ganes de sentir cantar les nostres amfitriones i d'ensenyar-los el que fem nosaltres.

Després de dos dies tan intensos té molt de mèrit cantar amb unes veus tan boniques, felicitats!
Va ser un concert emotiu, i les dues cançons comunes que van tancar l'acte van ser un moment molt bonic de germanor entre Catalunya i Andalusia.


Diumenge al matí tots fèiem cara de son, de pena per deixar les famílies que ens havien tractat tan bé i d’alegria per tornar a casa amb els nostres papes i mames enyorats...!
Gràcies per tot noies!
Ens emportem molt bons records de Granada i esperem amb candeletes la tornada de les noies. Algunes ja ens deien que volien aprendre català, de moment nosaltres, malgrat que ens va costar una mica (algú deixava anar frases de l’estil “aprofitaremos este rato para dar un paseo”) hem aconseguit un accent andalús fantàstic, sobretot perquè cantant el Zorongo Gitano vam descobrir que el castellà és més fácil si et menges la meitat de les lletres!