Com ja deveu saber el darrer 20 i 21 de maig les corals infantils de la Família vam participar a la 50a Trobada del SCIC al Palau Sant Jordi.
Van ser dos dies plens d’emocions, assajos durs, nous amics que van venir d’altres llocs de Catalunya… però potser la millor manera de transmetre-us tot el que vam viure és que llegiu algunes de les reflexions que van fer els propis cantaires després de la Trobada.
 |
| l'Esquitx i l'Espurna després del concert. Els directors de l'Espurna estaven fent altres feines però son a la foto en esperit!! |
“El director de l’Enfilall ens feia treballar molt les consonants i no hi estàvem acostumats.”
“L’Enfilall tenia un cluster i no ho haviem sentit mai, era molt estrany.”
“Vam haver de fer assajos molt llargs i ens vam cansar molt, però va valer la pena.”
“El pianista era espectacular!”
“Va ser brutal! Els cantaires vam gaudir molt, gràcies per donar-nos aquesta oportunitat!”
“Aquest any hem fet molts concerts, ha sigut molt emocionant.” (ep, encara en queden més per fer!)
“Ens va agradar molt que vingués el cantant de Gossos i la cançó que vam fer amb ell i amb el públic.” (el Santi Serratosa i el Natxo Tarrés van ser els encarregats de fer la cançó sorpresa del concert, “corren”, que van cantar totes les corals amb el Natxo i amb percussió corporal de tots els nens i el públic)
“Ens va agradar molt el moment en que cada coral es treia la samarreta que portava i tots ens quedàvem vestits de blanc.” (no us menteixen, l’entrada de les corals va ser espectacular, aquí baix la podeu veure molt petitona i a tota velocitat!)
“Va venir el President de la Generalitat!”
“Vam acollir a dues corals de Vilafranca i tothom ens van portar catànies, ara tots en tenim moltíssimes a casa!!”
“Les nostres famílies es van sorprendre molt del concert i els hi va encantar.”
“Va ser una gran aventura i vaig aprendre que la música és com un amic que et dóna la mà quan necessites ajuda i un tresor que s’ha de cuidar. Gràcies per tot!”
“La cantata era molt divertida i els pares es van morir de riure quan va aparèixer el Pau!” (El Pau Franquesa era el personatge protagonista de la cantata, el pobre era un “nen” de 60 anys que portava cantant a les Trobades del SCIC des del 1967 perquè els seus pares no el van venir a buscar)
“Va ser un concert molt diferent dels que fem normalment.”
“Era molt impressionant veure tanta gent al públic i cantant.”
L’opinió per part dels directors i directores? Molta satisfacció i, deixeu-nos-ho dir, orgull immens dels nostres cantaires, que van saber treballar durament i gaudir de tots els moments de la Trobada.
Ens quedem amb moltíssims records d’aquests dies tan intensos, però us en compartim un d’especial: veure els esquitxos i espurnes corrent i cantant el vermut de Barcelona (la cançó de cercavila) passeig Olímpic avall després d’haver fet el concert. Ja no recordaven que estaven esgotats, que portaven més de 24 hores cantant sense parar… la satisfacció i l’alegria d’un concert així no tenen límits!
 |
| Dissabte a la tarda anant cap al Palau Sant Jordi |
 |
| Entrem a l'assaig amb molta il·lusió! |
 |
| La primera Trobada General del grup de Mitjans. |
 |
| Ens preparem en fileres impossibles darrera de les grades! |
 |
| Un gran final de festa sempre té confeti! |
 |
| Mengem pastís reivindicatiu a l'assaig. Per molts anys SCIC! |
Ah, si no heu tingut ocasió de veure el concert encara ho podeu fer a través d'aquest enllaç: http://www.xiptv.cat/corals-infantils-de-catalunya
